Ubuntu o la força del coneixement compartit

Arran de les preocupants noves que arriben de l’altre costat de l’Atlàntic, resulta evident que ens trobam davant una situació de gran incertesa quant al futur de la lliure difusió del coneixement. Em referesc, amb total convenciment, a un coneixement científic que ha de ser objectiu, accessible i contrastat; tres virtuts han caracteritzat durant les darreres dècades el funcionament d’una comunitat global (mal li pesi a l’amo en Donald) que ha donat resposta a alguns dels majors reptes de la humanitat. Junts hem conquerit nombroses fites i el secret és precisament aquest, que ho hem fet plegats.

Centrem-nos però, en la lliure accessibilitat. Tot i que sigui encara una assignatura pendent en molts àmbits científics, és per ventura la més important, ja que esdevé un pilar fonamental per a la consolidació de les altres dues: com més persones puguin ser partícips d’un projecte de recerca, més objectiu i validat serà. I això, com ho aconseguim? Haurem de treballar dues vessants.

La primera és sens dubte la divulgació científica, una tasca col·lectiva d’enormes dimensions que facilita que totes les persones que no estam directament implicades en l’estudi d’un àmbit concret en puguem conèixer els tres o quatre aspectes fonamentals. En aquest sentit, hem d’agrair la tasca titànica i poc cost-efectiva a curt termini que duen a terme les universitats, l’administració i per descomptat programes audiovisuals com Redes, Órbita Laika o les TED Talks (i no m’oblit de Balears fa Ciència!), que han aconseguit no tan sols difondre el progrés científic, sinó a més que aquest resulti entretengut per al públic de masses.

La segona línia i no per això manco important, no és altra que l’accés lliure a tota aquesta informació, comprèn els mitjans perquè aquelles persones que vulguin fer una passa més puguin aprofundir en l’estudi d’un tema i hi aportin el seu granet d’arena. És el que intentam dur a terme a petita escala amb petits projectes com Taxonomist –una app oberta i gratuïta per als joves i no tan joves que just comencen l’aventura en el món de la taxonomia–, i és l’objectiu principal d’iniciatives com les que conformen el moviment Open Science.

Al cap i a la fi, l’aposta pel coneixement compartit a tots els nivells no es limita a un acte de solidaritat. Una porta oberta al coneixement científic pot ser un excel·lent catalitzador per a la seva producció, i al mateix temps, és la millor eina que tenim per lluitar contra la ignorància i la censura. Junts podem més, i dos poden més que un i un. Ubuntu.

 

“A person is a person through other people’ strikes an affirmation of one’s humanity through recognition of an ‘other’ in his or her uniqueness and difference. It is a demand for a creative intersubjective formation in which the ‘other’ becomes a mirror (but only a mirror) for my subjectivity. This idealism suggests to us that humanity is not embedded in my person solely as an individual; my humanity is co-substantively bestowed upon the other and me. Humanity is a quality we owe to each other. We create each other and need to sustain this otherness creation. And if we belong to each other, we participate in our creations: we are because you are, and since you are, definitely I am. The ‘I am’ is not a rigid subject, but a dynamic self-constitution dependent on this otherness creation of relation and distance”

– Michael O. Eze