D’amenaces que no hi eren però hi seran: malalties hivernacle-friendly

Qualsevol persona formant-se per esdevenir professional sanitari disposa avui de coneixements específics en relació a l’impacte que poden tenir els estils de vida i els factors ambientals en la salut de les persones. Fins fa poc, parlàvem just de temes complementaris de qualque assignatura, però ja ha plogut des que els punts extra de l’examen varen adquirir un paper molt més rellevant, fenomen que per desgràcia no s’ha vist reflectit en la consciència col·lectiva. Quan ens demanam per què, ens en feim creus; però a les Illes Balears, si m’ho permeteu, fa l’efecte que frissam encara manco. Potser perquè els efectes de la contaminació que es fan respirables a ciutats com Barcelona no hi són tan presents. Sigui com sigui, la línia d’accio que duim és exactament l’oposada al sentit comú: més cotxes, més turistes –insatisfets– i més carbó –importat cada pic de més enfora.

Tanmateix, el canvi climàtic és una realitat, i són incomptables els estudis –en cit només un parell– que l’han assenyalat com a culpable de l’increment en la incidència de nombroses malalties, incloses la diabetis mellitus tipus 2 (per inversemblant que pugui parèixer), diversos càncers1,2,3 (especialment respiratoris), malalties hematològiques o afeccions com l’asma que desafortunadament tenen encara més repercussió en la població pediàtrica, ben poc mereixedora d’aquesta penyora que els hi deixam.

El que no tothom sap és que en el cas de Balears hi ha una sèrie de perills autòctons que s’afegeixen a les amenaces globals. Un d’ells són les infeccions, i d’entre elles en destacaria la leishmaniasi: una parasitosi transmesa pel Phlebotomus –no, no és un mosquit–, que produeix malaltia en diverses espècies, com els cans o els humans; provocant lesions cutànies (botó d’Orient) o viscerals (kala-azar) potencialment greus.

Úlcera produïda per leishmaniasi cutània
Úlcera produïda per leishmaniasi cutània

A ca nostra, l’agent causal de la malaltia sol ser l’espècie Leishmania infantum, que és endèmica de la conca mediterrània. De fet, les Illes Balears constitueixen la regió de l’estat on aquesta malaltia és més incident. La Leishmania, per tant, és més antiga que l’anar a peu. Tanmateix, hi ha estudis que han posat de manifest que l’augment global de la temperatura pot alterar els cicles vitals d’aquesta antiga coneguda i del seu vector, fet que malauradament podria traduir-se en un augment de casos de leishmaniosi en un futur immediat. La infecció esdevendria així una més de les noves malalties hivernacle-friendly (com el Dengue o moltes altres transmeses per vectors) que pareixia que teníem ben fermades però que ben prest podrien convertir-se en un greu problema de salut pública.

Ve ara la pregunta del milió: què podem fer-hi noltros? Per ventura bastant. En el cas de la Leishmania, els professionals de les ciències de la salut illencs ja dediquen grans esforços a analitzar tots aquests efectes. De fet, fa uns anys l’Acadèmia Mèdica Balear va proposar la creació d’un sistema actiu de vigilància enfront aquest microorganisme. Ara bé, si prenem la prevenció primària com a fita, el target número 1 a combatre és l’augment de l’efecte hivernacle i, per tant, les emissions de CO2, que s’han de reduir a nivell global. No obstant, això no vol dir que no hi poguem contribuir des de ca nostra, ja no sols per posar el gra d’arena, sinó per servir d’exemple.

En aquesta línia, existeix des de l’estiu de 2016 una proposta per a la redacció d’una llei balear de canvi climàtic que enguany podria veure la llum i que, segons pareix, faria referència fonamentalment a mesures enfocades en la transició energètica cap a fonts d’energia renovables. La proposta s’acompanya, a més, d’una plataforma de participació promoguda per l’actual govern que, potser per manca de difusió, no sé si està tenint la participació esperada, però que si s’aprofita bé i no queda en una espècie de producte de marketing electoral pot esdevenir una àrea d’intercanvi d’idees realment profitosa. [Nota per si, com jo, l’acabau de descobrir: hi sou a temps!].

Personalment som del parer que l’aprovació d’uns objectius concrets per reduir les emissions de cara al 2050 ja és una gran notícia, però amb la soca de l’arbre no en tenim abastament. Hem de mester també branques en forma de més propostes en àmbits com l’agricultura sostenible, la contaminació o el cicle de l’aigua; i unes arrels fermes que ens ajudin a connectar aquestes iniciatives amb les particularitats autòctones que comentàvem, perquè han quedat una mica al marge i no podem permetre’ns negligir l’impacte que tendran en la salut de les persones.

En qualsevol cas, hem de tenir present que les lleis van i vénen tan ràpid com s’acaben les legislatures. Per sort, però, la sensibilització social persisteix, i sé cert que l’èmfasi en els beneficis que aquestes mesures poden tenir sobre la salut humana constitueix un vehicle excel·lent per a la seva difusió. A més, de forma sinèrgica, el seu estudi ens pot ajudar a entendre i transmetre millor els efectes deleteris que el canvi climàtic pot produir tant en la pròpia salut com en aquests quatre redols de terra que ens han vist créixer però que això de surar ho tendran cada dia més magre. Al cap i a la fi, potser sí que frissam.

 

Idees benvingudes! He escrit aquest article en base a la consulta de diverses fonts, però segur que puc haver-me equivocat! Si no hi estàs d'acord o t'agradaria donar el teu punt de vista, anima't a deixar un comentari i així podrem aprendre plegats!

Deixa un comentari